Periscope: una nova finestra pel periodisme

ALBERT CADANET VILÀ / Durant les últimes setmanes el nom de Periscope ha anat apareixent als mitjans degut a la popularitat que està aclaparant aquesta nova xarxa social. Esportistes com Gerard Piqué o mitjans com Antena3 han expandit la seva presència a les xarxes, cosa que ha desencadenat una descàrrega massiva de l’aplicació a Espanya i un més que notable augment en les recerques fetes a Google sobre aquesta nova tendència.

Dades periscope

Evolució de la cerca del terme “Periscope” durant els últims 3 mesos a Espanya. Font: Google Trends.

Però què és exactament Periscope? Periscope és una plataforma que permet a qualsevol usuari registrat veure o emetre vídeos en directe a través d’un smartphone, ja sigui Android o iOS. La idea d’aquest projecte neix l’any 2013, quan Kayvon Beykpour (uns dels fundadors de Periscope) va decidir viatjar a Istanbul. En aquells moments les revoltes contra el govern d’Erdogan en defensa del parc Taksim Gezi sacsejaven la capital turca i Kayvon volia veure quina era la situació real a la ciutat. Al disposar tan sols de les imatges dels mitjans i no dels ciutadans, va decidir donar forma a aquesta necessitat.

Tot i no disposar de xifres fiables d’usuaris totals, el diari Expansión situa en 320 milions el nombre d’usuaris potencials actius. És evident que és una plataforma amb molt recorregut en diversos àmbits. Un d’ells és el periodisme. Nombrosos periodistes catalans com ara Carles Prats o Xavier Pérez Esquerdo utilitzen l’app per mostrar la realitat darrera les càmeres i els micròfons. Pel seu funcionament intuïtiu i per l’alt ventall de contingut que s’hi pot trobar, Periscope també obre noves portes a la nostra professió.

Un dels possibles usos que els mitjans podrien donar a Periscope és el que precisament utilitzen periodistes com Carles Prats: la funció de complement audiovisual. Aquesta és una pràctica ja estesa a països com els Estats Units, on programes com el d’Ellen De Genres o el famós late night show de Jimmy Fallon mostren tots els behind the scenes. A Espanya, Antena3 ha sigut una de les cadenes pioneres en aquest aspecte: els espectadors han pogut veure a presentadors com Matías Prats, Álvaro Zancajo o Sandra Golpe en els moments previs d’un directe o durant l’informatiu quan les càmeres no estan punxades.

Periscope

Periodistes a Onda Cero, TV3, RAC1 o Catalunya Ràdio ja utilitzen Periscope.

Un altre ús que podrien explotar sobretot els mitjans impresos és el de la cobertura en directe d’esdeveniments. De la mateixa manera que la premsa escrita ha utilitzat Twitter per fer cobertures en directe sobre fets puntuals, Periscope obre un nou ventall de possibilitats que poden tenir un impacte molt més gran que 140 caràcters. Un dels primers periodistes en apostar per aquesta funció va ser Paul Lewis, del The Guardian, qui va cobrir en directe des del seu mòbil les protestes que van tenir lloc a Baltimore l’abril de 2014, gravant la situació i fins i tot entrevistant a manifestants.

L’última de les opcions que esmentaré és l’utilitzar Periscope per a certs continguts exclusius. A tall d’exemple, la BBC i Twitter van arribar a un acord l’any 2013 per tal que la cadena generés continguts exclusius per aquesta plataforma. A part de retransmetre esdeveniments en rigorós directe, Periscope és una eina activa, tant per l’emissor com pel receptor. Qualsevol usuari pot deixar un comentari que el periodista llegeix al moment i pot respondre de forma immediata. Una nova manera de fer periodisme, propera i amb molts camps a treballar.

Anuncios

La Razón suspèn en els principis més bàsics del periodisme

GEMMA SAGRERA i RUIZ – Contrastar i verificar la informació que es vol publicar és un dels principis inherents del periodisme però La Razón continua cometent errors. El 14 de gener, el dia següent de la constitució de les Corts Generals i la trobada de representants dels diferents partits al Congrés, el diari pública un article titulat ‘Los diputados “estrella” de Podemos’ on es descobreixen tretze perfils de diputats de Podemos amb un suposat passat obscur. Pocs minuts després que la notícia veiés la llum els usuaris de les xarxes socials van fer la feina que els periodistes del diari de Marhuenda no havien fet: investigar, contrastar i difondre els errors que apareixen en aquesta peça.

 
Diputats estrella

La notícia fa entendre que tots els individus havien estat elegits com a diputats electes : “Ayer los diputados del Congreso tomaron posesión de sus escaños (…) con Podemos llegan a la Cámara caras muy polémicas”. Però no és així. Diputats electes, candidats no electes i senadors s’inclouen dins el mateix sac creant un poti-poti confús que a continuació apareix organitzat:

  • Diputats electes: Rodríguez, Bail, Varela, Arrojo, Pascual Peña, Guijarro García i Dalmau.
  • Senadors: Arrieta i Galindo.
  •  Candiadats no electes: Enrique López, Pedro de Palacio, Benítez de Lugo i Bodalo.

Segons la RAE la paraula diputat significa “persona nombrada per elecció popular com a representant en una cambra legislativa, nacional, regional o provincial”. Així podria semblar que La Razón no va cometre cap error incloent diputats i senadors com a part d’un mateix tot. Efectivament ambdós són elegits per elecció popular per representar al poble en una cambra legislativa. El detall que s’ha de tenir en compte en aquest cas és que a Espanya l’òrgan legislatiu està dividit en dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. D’aquesta manera és lògic entendre que quan es parlar de diputats s’eludeix als representats del Congrés, encara amb més motiu quan el propi lead de la notícia ho especifica: “diputados del Congreso”. El que ja no té cap mena d’explicació és que apareguin candidats que no van obtenir representació a les passades eleccions.

La temàtica de la peça és delicada i requeria especial cura i precaució però en canvi no es respecte el principi de veritat que exigeix la deontologia periodística. Es vincula a la majoria de representants amb delictes greus com la violència i el tràfic de drogues però l’estil del rotatiu deixa molt a desitjar ja que la contextualització dels fets, la precisió i l’exactitud manquen per complet. Un exemple és el cas del candidat Enrique López que, tot i estar detingut per tràfic de drogues segons La Razón, el perfil escrit pel rotatiu es centra després en narrar un episodi d’agressió policial. López va reaccionar així a les xarxes:

Captura de pantalla 2016-01-24 a les 14.33.02

Hores després de la publicació el lloc web del diari va editar el text per estructurar-lo d’una manera més adequada encara que no en va modificar el contingut. En qualsevol cas queda patent que La Razón suspèn en els aspectes més bàsics de la professió.