Tragèdies a Europa vs tragèdies a l’Àfrica

ALBERT CADANET VILÀ / El passat 13 de març un tiroteig prop d’un complex turístic a la Costa d’Ivori va deixar un balanç de 22 morts (dos soldats, catorze civils i els sis assaltants abatuts). La notícia va tenir un relatiu ressò a diverses cadenes d’àmbit estatal: els informatius de TV3, Antena3, Televisió Espanyola o Telecinco  van dedicar una peça als seus telenotícies vespres, la majoria amb una durada que superava el minut.

Europa Àfrica.jpg

Malauradament, els atemptats han arribat a ser un fenomen recurrent a nivell global. Només cal fer una cerca a Google per trobar situacions que es repeteixen contínuament a diversos punts del planeta. Sense anar més lluny, aquest passat 16 de març, dues dones van atemptar contra una mesquita al nord-oest de Nigèria que va deixar almenys 21 víctimes mortals. Aquest últim, però, no ha tingut cobertura a cap televisió espanyola.

Així doncs, perquè el succés a la Costa d’Ivori ha tingut més visibilitat que el de Nigèria? Doncs la resposta és senzilla: en el primer hi van haver víctimes de nacionalitat europea. En el segon, no. En defensa dels mitjans, cal parlar del famós “factor proximitat”. És lògic que a Catalunya interessi més una notícia que passa prop. Si a això li sumem el “quilòmetre emocional”, la justificació pren força. En un article de Jotdown escrit pel periodista Cristian Campos s’utilitza aquest argument juntament amb d’altres per donar a entendre per què els mitjans actuen com actuen.

Aquest és només un dels molts exemples que es poden trobar als mitjans. Una situació que va posar de manifest de forma molt clara els criteris de selecció de notícies va ser la que es va donar l’abril de 2015, quan va coincidir l’accident de Germanwings amb la tragèdia dels nàufrags a Lampedusa. En el seu moment, Media.cat va realitzar el seu propi estudi de la situació on es van posar de manifest alguns errors que es generen de forma inconscient a l’hora de percebre la realitat.

Tornant al tiroteig a la Costa d’Ivori, veiem que la cobertura d’un esdeveniment afavoreix a una idea generalitzada incorrecte. L’atemptat al complex turístic va ser reclamat per les forces yihadistes, grup que actua a nivell global. En aquest cas, es torna a caure en l’error de donar a entendre que els atacs d’aquest grup terrorista només tenen com a objectiu la població d’occident. Setze van ser les persones que van morir a mans de les armes yihadistes però els telenotícies només van focalitzar-se en les vides dels quatre europeus. El terrorisme no només actua a Europa i Estats Units, sinó que la majoria de les seves actuacions succeeixen al territori musulmà, religió que realment pateix els atacs del grup.

Els refugiats immigrants de La Vanguardia

 

Mar Romero Sala – “Los países del Este exigen a Grecia que retenga a los inmigrantes”. La Vanguardia, 20 de gener, secció Internacional. El titular va acompanyat d’un subtítol que diu el següent: “Unicef advierte que el frío del invierno está castigando a los niños refugiados”.

El diari català, per tant, utilitza com a sinònims el terme immigrant i el terme refugiat. Dins del cos de text, immigrant només apareix un cop més, mentre que refugiats apareix tres cops més, i demandant d’asil, s’utilitza tres cops al llarg de la notícia i un cop al destacat.

Tot i que La Vanguardia faci servir les tres denominacions de manera intercanviable, les definicions d’immigrant i de refugiat al DIEC no coincideixen. Segons en diccionari català, un immigrant és la persona que immigra, i la definició d’immigrar és “venir a establir-se a un país que no és el propi”. En canvi, el terme refugiat és descriu com a “persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons”. D’altra banda, un demandant d’asil seria el pas previ a ser considerat refugiat. Per ser refugiat, un sistema nacional d’asil ha d’haver avaluat la situació del demandant i haver determinat que necessitava protecció internacional.

Així, l’ús que fa La Vanguardia i molts altres mitjans de comunicació d’aquests termes és incorrecte. No tenen significats intercanviables, sinó que en tot cas poden ser complementaris. L’ACNUR (l’Agència de la ONU pels Refugiats) insisteix en remarcar les diferències bàsiques: un refugiat abandona la terra d’origen per motius aliens a les seves pròpies decisions i que és acollit en un nou país precisament per aquests motius. Un immigrant, en canvi, es desplaça per millorar la seva qualitat de vida sense que hagi de fugir de cap vulneració dels Drets Humans al país de naixement.

Les diferències entre aquests termes van més enllà d’una qüestió legal. Si anomenem immigrant a un refugiat estem obviant la protecció internacional o el dret a asil que mereix la persona. D’altra banda, anomenar refugiat a un demandant d’asil també pot ser assumir una sèrie de condicions legals que encara no han estat atorgades. Les connotacions que carreguen les paraules també són diferentsrefugiat implica que necessita refugi, mentre que immigrant no. El terme immigrant de fet té unes connotacions associades molt negatives: ningú dirà que Messi és un immigrant tot i que ho és, mentre que hi ha immigrants que tenen situacions vitals més semblants a les dels refugiats. Hi ha periodistes com Anna Bonet que defensen l’ús de migrant per substituir immigrant. Al cap i a la fi, un immigrant és emigrant a la vegada, i s’evita utilitzar una paraula molt connotada.

Les fronteres entre els termes són confuses, i encara més quan diferents situacions poden conviure dins d’una mateixa realitat. Dins dels “refugiats” que arriben a les costes de Grècia o que creuen els Balcans a peu hi poden haver refugiats però també migrants, mentre que grups de persones que considerem directament immigrants podrien necessitar la protecció internacional d’un refugiat. Tot i així, utilitzar els termes com a sinònims no ajuda a clarificar la situació d’aquestes persones.