La pressumpta ‘trumpofòbia’ i els riscos del periodisme opinatiu

POL FERNÀNDEZ- Podem afirmar que existeix un periodisme opinatiu? Acadèmicament parlant, els gèneres periodístics d’opinió presenten característiques pròpies i diferenciades d’altres perfils de continguts: la objectivitat que -teòricament- ha de articular la informació periodística es dil·lueix i els límits de la veritat, si ja de per sí són difusos, es difuminen encara més.

Això no és negatiu per se: plantejar punts de vista a través dels quals enfocar una qüestió pot ser molt enriquidor. Ara bé, cal exigir-li a les columnes els mateixos mínims de rigor que a qualsevol altre article.

 

Aquestes qüestions, entre d’altres, m’apareixen després de llegir ‘Trumpofòbia’, un dels articles més extensos de la secció d’Opinió de La Vanguàrdia -concretament, de dilluns 14 de març. En aquest article, signat per Edward Luttwak,- escriptor i consultor per al govern i l’exèrcit dels Estats Units- equipara la figura del presidenciable Donald Trump a la de l’expresident nord-americà Ronald Reagan. Les campanyes de descrèdit cap a ambdós són, segons Luttak, equiparables en la seva magnitud i la seva manca de fonament. I malgrat acceptar que l’estil de Trump pot resultar ‘vulgar’ a algunes persones, el discurs de fons és acceptable. Fins i tot, arriba a afirmar que aquells contraris a la victòria de Trump podrien descobrir en ell ‘un bon administrador del bé comú’, basant-se en l’exitosa planificació estratègica i econòmica de la seva campanya electoral.

Deixarem a banda les valoracions sobre la figura de Reagan; no escauen, malgrat que no deixa de ser una evidència de la ideologia de l’autor. Ens centrarem, doncs, a analitzar algunes de les afirmacions més controvertides del text en relació al posicionament del magnat immobiliari respecte les qüestions d’immigració i medi ambient.

El primer símptoma de manca de fonament objectiu de la peça el trobem en la primeríssima línia:

 

A diferència del temor a l’islam que és una resposta racional a la violència islamista a tot el món (sic)

 

Què dir? Deontològicament parlant, crec que no hi ha cap text que pugui acceptar com a publicable una generalització tan gratuïta. El fragment ve a dir que l’islamofòbia té més lògica que els prejudicis cap a Trump. Anem a veure, però, si les crítiques que Luttwak menysprea tenen pes.

 

“És veritat que va començar el camí cap a la Casa Blanca denunciant els presumptes delictes comesos per immigrants il·legals de Mèxic, però vistos els seus orígens i història personal, cal dubtar seriosament de la sinceritat dels seus sentiments ­antimexicans. Certament ha de trobar la manera de desfer els greuges, començant per exemple amb una elogiosa disculpa, però ningú no hauria de considerar Trump un racista per aquestes observacions (sic)

 

La suavitat de les paraules de Luttek contrasta amb la duresa de les de Trump. Una petita recerca entre els seus incomptables tweets ens aclareix a quines declaracions no deu fer referència Luttwak

TRUMP 1

TRUMP 2

Diferents tweets del posicionament de Trump sobre la immigració llatinoamericana- FONT: Twitter

 

Que cadascú prengui les seves paraules com consideri oportú.

Hi ha temes, però, on la manca d’objectivitat -i de la més mínima pretensió d’assolir-la- arriben a l’extrem. Em refereixo a la qüestió del canvi climàtic: com assenyalava l‘edició mexicana de El Economista, Obama va tenir un enfrontament verbal amb el candidat pel seu posicionament al respecte. Com altres membres del Partit Republicà d’EUA, considera que és una qüestió sobredimensionada, malgrat que l’actual president del país li recorda que el 99,5% dels científics avalen l’existència del fenomen climàtic. Luttwak considera, però, que la reivindicació de la necessitat de canvis en les polítiques contra la contaminació i el desgast de l’entorn són únicament ‘entusiasme mediambientalista‘.

Altres mitjans europeus -que per allò de la distància semblen mínimament més fiables- també es fan ressò de les declaracions del polèmic republicà. Destaca entre ells la BBC Món, que en un to quasi còmic alhora que molt encertat ressalta alguns dels punts de vista més controvertits de Trump.

Arribats a aquest punt, apareixen preguntes irresolubles però necessàries: amb quin criteri La Vanguardia decideix publicar aquesta peça, sigui quin sigui l’estatus del seu autor? I per altra banda, quina qualitat periodística atribueix al mitjà la publicació d’una peça amb una falta de veracitat -crec que perceptible de manera no subjectiva- tan gran?

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s